El món de la parella i de l’amor és complexa i els problemes que es solen presentar son tan diversos com les situacions que es plantegen durant el devenir del seu cicle vital.

Quan una parella arriba a consulta pot presentar diferents posicions:

• La nostra parella està a la UCI, connectada a un aparell de respiració assistida i no sabem si desconnectar-ho o no. Per tant, aquesta parella es troba en plena crisi. Els motius que els han portat a aquesta situació poden ser actuals o poden arrastrar-se des d’un temps passat, però l’esclat o és recent o ha empitjorat per diferents causes en l’ara (el que callava ja no calla, ha succeït quelcom en la vida de la parella/ família que ho transforma tot…). Aquestes parelles solen aparèixer queixoses de les continues disputes, amb pèrdues de respecte i allunyament afectiu i pensant que la separació pot ser una opció a considerar seriament.
• Som Epi i Blas (“Bona nit, Epi”, ”Bona nit, Blas”)  o la Síndrome dels companys de pis. La situació  de distància emocional i sexual no és recent. Potser fan un bon equip en quant al funcionament però la realitat és que hi ha poc temps (i poc estimulant quan es dona) de parella. Aquest temps ja no es busca. Hi ha dubtes sobre si la relació té sentit o no, més enllà de la seguretat que comporta a nivell econòmic i familiar. La separació espanta i es contempla de reull.
• La nostra parella té tos, serà quelcom greu? Aquest tipus de parelles apareixen quan comencen a notar símptomes de que la relació no funciona tan bé com acostumava. Per  això, no hi ha tant contacte afectiu, es barallen més sovint, s’eviten sexualment, surten més freqüentment amb els amics i no busquen espais de parella…Tot això, en la major part dels casos, es deu a problemes relacionats amb adaptar-se a noves fases del cicle vital. Aquestes parelles busquen prevenir problemes més greus i, de cap de les maneres, la separació és una opció.

L’origen dels problemes pot ser divers i va des de dificultats no resoltes amb les famílies d’origen respectives de cadascun dels cònjuges, a malentesos comunicatius, a estils relacionals diferents, a agravis no resolts, a dificultats sexuals, a mal encaix de ser pares en la dinàmica de parelles…

El treball en teràpia de parelles requereix molta implicació   per part dels clients. És un tipus de treball molt efectiu depenen del grau de deteriorament de la relació, de l’actitud (més o menys activa) dels integrants de la parella en la teràpia i de les ganes de centrar-se en el present  i en el futur més que en el passat.